Está bien esperar la revolución cada día; pero es aún mejor salir a buscarla, forjándola minuto a minuto en las inteligencias y en los corazones.
El 25 de noviembre es el Día Internacional por la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres, una violencia que, en el sistema capitalista en el que vivimos, se manifiesta en todos los ámbitos de la vida de las mujeres: en la familia, en el trabajo, en la calle, en la enseñanza, en las instituciones, en el acceso a la información, en las redes sociales…
Esta violencia no es solo física, sino que adopta distintas formas: desde los golpes hasta los menosprecios, la discriminación, la cosificación y las diversas expresiones de violencia sexual o económica.
La mujer trabajadora no solo debe defenderse de la explotación empresarial, sino también de la violencia que puede provenir de sus propios compañeros. Desde la CNT, trabajamos para que el sindicato sea una herramienta útil al servicio de la emancipación de las mujeres, y un espacio en el que podamos sentirnos seguras.
Para lograrlo, es imprescindible una toma de conciencia por parte de los hombres; una conciencia que no se base únicamente en las palabras, sino que parta de un análisis autocrítico y se materialice en hechos concretos. Solo así el sindicato podrá responder a los anhelos de la mujer trabajadora, forjando —como decía Lucía Sánchez Saornil— una revolución en las inteligencias y en los corazones.
Sense por. Sense violència. Dones lliures.
Està bé esperar la revolució cada dia; però és encara millor sortir a buscar-la, forjant-la minut a minut en les intel·ligències i en els cors.
El 25 de novembre és el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, una violència que, en el sistema capitalista en el qual vivim, es manifesta en tots els àmbits de la vida de les dones: en la família, en el treball, al carrer, en l’ensenyament, en les institucions, en l’accés a la informació, en les xarxes socials…
Aquesta violència no és només física, sinó que adopta diferents formes: des dels cops fins als menyspreus, la discriminació, la cosificació i les diverses expressions de violència sexual o econòmica.
La dona treballadora no sols ha de defensar-se de l’explotació empresarial, sinó també de la violència que pot provenir dels seus propis companys. Des de la CNT, treballem perquè el sindicat sigui una eina útil al servei de l’emancipació de les dones, i un espai en el qual puguem sentir-nos segures.
Per a aconseguir-ho, és imprescindible una presa de consciència per part dels homes; una consciència que no es basi únicament en les paraules, sinó que parteixi d’una anàlisi autocrítica i es materialitzi en fets concrets. Només així el sindicat podrà respondre als anhels de la dona treballadora, forjant —com deia Lucía Sánchez Saornil— una revolució en les intel·ligències i en els cors.
Beldurrik gabe. Indarkeriarik gabe. Emakume Askeak.
Ondo dago egunetik egunera iraultzaren zain egotea, baina hobe da haren bila ateratzea, minutuz minutu adimenetan eta bihotzetan finkatuz.
Azaroaren 25a emakumeen aurkako indarkeriaren aurkako nazioarteko eguna da. Pairatzen dugun sistema kapitalistan, indarkeria hori emakumeen bizitzako esparru guztietan ematen da: familian, lanean, kalean, irakaskuntzan, erakundeetan, informaziorako sarbidean, sare sozialetan…
Indarkeria hori ez da fisikoa soilik, hainbat forma hartzen ditu: kolpeak, gutxiespenak, diskriminazioa, kosifikatzea eta sexu edo ekonomia-indarkeria adierazpenak.
Emakume langileak, enpresa-esplotaziotik ez ezik, bere lankideengandik etor daitekeen indarkeriatik ere defendatu behar du bere burua. Sindikatua emakumeen emantzipaziorako tresna erabilgarria eta seguru sentitzeko espazio bat izan dadin dihardugu lanean CNTn.
Hori lortzeko, ezinbestekoa da gizonezkoek kontzientzia hartzea; kontzientzia hori ez da hitzetan soilik oinarritzen, baizik eta analisi autokritiko batetik abiatzen da, eta gertaera zehatzetan gauzatzen. Sindikatuak emakume langilearen nahiei erantzun ahalko badie, ez dago beste biderik, Lucía Sánchez Saornilek zioen bezela, adimenetan eta bihotzetan iraultza bat sortuz.
Sen medo. Sen violencia. Mulleres libres.
Está ben esperar a revolución cada día; pero é aínda mellor saír a buscala, forxándoa minuto a minuto nas intelixencias e nos corazóns.
O 25 de novembro é o Día Internacional pola Eliminación da Violencia contra as Mulleres, unha violencia que, no sistema capitalista no que vivimos, maniféstase en todos os ámbitos da vida das mulleres: na familia, no traballo, na rúa, no ensino, nas institucións, no acceso á información, nas redes sociais…
Esta violencia non é só física, senón que adopta distintas formas: desde os golpes ata os menosprecios, a discriminación, a cousificación e as diversas expresións de violencia sexual ou económica.
A muller traballadora non só debe defenderse da explotación empresarial, senón tamén da violencia que pode provir dos seus propios compañeiros. Desde a CNT, traballamos para que o sindicato sexa unha ferramenta útil ao servizo da emancipación das mulleres, e un espazo no que podamos sentirnos seguras.
Para logralo, é imprescindible unha toma de conciencia por parte dos homes; unha conciencia que non se base unicamente nas palabras, senón que parta dunha análise autocrítica e materialícese en feitos concretos. Só así o sindicato poderá responder os anhelos da muller traballadora, forxando —como dicía Lucía Sánchez Saornil— unha revolución nas intelixencias e nos corazóns.
