Cártel de empresas para adjudicación de obra pública
Parece ciencia ficción utilizar hoy en día el término cártel para referirse a alguna actividad delictiva en nuestra sociedad tan avanzada y democrática. Pero no hay otro nombre para designar la corrupción arraigada en nuestro sistema de adjudicaciones de contratación de obra pública. Es más, se trata del término apropiado según el lenguaje jurídico-económico para describir lo que han hecho doce empresas españolas en la última década.
¿Qué han hecho? Organizarse para repartirse los fondos destinados a obra pública en conservación de carreteras. Ni más ni menos que el 63% del dinero que ha destinado el Estado para esos fines durante la última década.
Aprovechando la ocasión, es pertinente recordar que la base sobre la cual se lucran muchas de las empresas receptoras de los fondos públicos es la precariedad de sus trabajadores. Eso pasa en todos los sectores.
Lo triste es que a nadie le sorprende y la sociedad lo asume como algo normal.
No sorprende al gran público que una empresa se adjudique una concesión con una bajada del 33% respecto al precio real de la obra o del servicio, ya que fomentar la precariedad laboral es el día a día para todos y todas. Para todos y para muchos y muchas en los sindicatos mayoritarios, «con la más absoluta tranquilidad lo advierten a todos los trabajadores» nos cuenta un afiliado del sector del mantenimiento de carreteras, «y estos aceptan casi alardeando de las tragaderas tan profundas que han ido ensanchado» afirma este compañero (desde los tiempos de Aznar, añadimos desde la comisión de comunicación, para ser históricamente exactos).
Todo muy normal.
No son pocas las empresas que renuevan concesiones de gestión de carreteras de Cataluña de formas como poco sospechosas.
Para poner ejemplos, nuestro compañero nos cuenta que «la multinacional Ferrovial estuvo 20 años ganando casi todas las contrataciones y prórrogas y en su seno estaba instalada la precariedad laboral con comité de empresa de espectador o comparsa».
Uno de los aspectos en los que repercute la infrafinanciación de los servicios públicos, es en seguridad y riesgos laborales.
El afiliado a nuestro sindicato nos cuenta que «la precariedad era bestial, se pagaban horas bajo convenio, contratos parciales en fraude de ley, sin categorías laborales, sin calendario laboral, festivos pagados como ordinarios, contratos con cláusulas abusivas, sin respetar los descansos entre jornadas», todo bajo el visto bueno del comité de empresa y los trabajadores.
Como no es novedad pero sí necesario recordar, aparte de repartirse las adjudicaciones impidiendo la entrada de empresas ajenas al cartel, sus miembros aplicaban la mejor estrategia conocida para beneficiarse de las licitaciones: precarizar a los trabajadores.
El compañero de CNT denuncia que las empresas del sector donde ha trabajado «incumplian su propio DGPO interno (Documento de Gestión Preventivo de Obra), enviando menos personal a los servicios, en algunos casos, poniendo en riesgo la seguridad de los trabajadores, dando prioridad a los beneficios económicos. No podemos normalizar, y se debería de hacer una reflexión, de las consecuencias de que empresas privadas jueguen y pongan en riesgo nuestra seguridad», sin mencionar que esto supone una vulneración sistemática de las leyes no solo en materia de derechos laborales sino también de seguridad viaria.
El cártel ha sido detectado y debidamente llevado a tribunales por la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), pero las multas impuestas a las doce empresas son irrisorias en comparación con los 530 millones de euros que han cobrado de los fondos públicos. Está claro que la actuación correcta por parte de un órgano sancionador habría de consistir en pedirle a la justicia que obligue a las empresas del cartel a retornar todos los fondos exceptuando el gasto en materiales y salarios, adjudicando ademas a los trabajadores la parte necesaria para llegar al sueldo digno.
Faltará ver si la justicia acaba imponiendo las multas, cosa que dudamos francamente, y si la prohibición de contratar en un futuro a las empresas del cartel resulta eficaz ante el fraude en cuestión.
No nos cansamos de repetir lo mismo: con plantillas organizadas y dotadas de conocimiento y herramientas de lucha construimos los diques para frenar estos desastres. Recuerda afiliarte a los sindicatos combativos.
Enlace a la nota de prensa de la CNMC:
https://www.cnmc.es/prensa/multa-cartel-conservacion-explotacion-carreteras-cnmc-202108201
Càrtel d’empreses a l’adjudicació d’obra pública.
Sembla ciència-ficció utilitzar avui dia el terme càrtel per a referir-se a alguna activitat delictiva en la nostra societat tan avançada i tan democràtica. Però no hi ha un altre nom per a designar la corrupció arrelada en el nostre sistema d’adjudicacions de contractació d’obra pública. És més, es tracta del terme apropiat segons el llenguatge jurídic-econòmic per a descriure el que han fet dotze empreses espanyoles en l’última dècada.
Què han fet? Organitzar-se per a repartir-se els fons destinats a obra pública en conservació de carreteres. Ni més ni menys que el 63% dels diners que ha destinat l’Estat per a aquests fins durant l’última dècada.
Aprofitant l’ocasió, és pertinent recordar que la base sobre la qual es lucren moltes de les empreses receptores dels fons públics és la precarietat dels seus treballadors. Això passa en tots els sectors.
El trist és que a ningú li sorprèn i la societat ho assumeix com una cosa normal.
No sorprèn tampoc al gran públic que una empresa s’adjudiqui una concessió amb una baixada del 33% respecte al preu real de l’obra o del servei, ja que fomentar la precarietat laboral és el dia a dia per a tots i totes. Per a tots i per a molts i moltes en els sindicats majoritaris, «amb la més absoluta tranquil·litat ho adverteixen a tots els treballadors» ens explica un afiliat del sector del manteniment de carreteres, «i aquests accepten gairebé fent gala de la gran capacitat d’empassar retallades de drets que han anat eixamplant» afirma aquest company (des dels temps d’Aznar, afegim des de la comissió de comunicació, per a ser històricament exactes). Volem aclarar que amb això el company no vol dir que els seus companys de feina siguin menys intel·ligents qu’ell, sinó que s’entristeix davant la seva falta de consciència.
No són poques les empreses que renoven concessions de gestió de carreteres de Catalunya de formes com a poc sospitoses.
Per a posar exemples, el nostre company denuncia que «la multinacional Ferrovial va estar 20 anys guanyant gairebé totes les contractacions i pròrrogues i hi regnava la precarietat laboral amb comitè d’empresa d’espectador o comparsa».
Un dels aspectes en els quals repercuteix l’infrafinançament dels serveis públics, és en seguretat i riscos laborals.
L’afiliat al nostre sindicat explica que «la precarietat era bestial, es pagaven hores sota conveni, contractes parcials en frau de llei, sense categories laborals, sense calendari laboral, festius pagats com a ordinaris, contractes amb clàusules abusives, sense respectar els descansos entre jornades», tot sota el vistiplau del comitè d’empresa i els treballadors.
Com no és novetat però sí necessari recordar, a part de repartir-se les adjudicacions impedint l’entrada d’empreses alienes al càrtel, els seus membres aplicaven la millor estratègia coneguda per a beneficiar-se de les licitacions: precarizar als treballadors.
El company de CNT denuncia que les empreses del sector on ha treballat «incomplien el seu propi DGPO intern (Document de Gestió Preventiu d’Obra), enviant menys personal als serveis, en alguns casos posant en risc la seguretat dels treballadors, donant prioritat als beneficis econòmics. No podem normalitzar el fet que empreses privades juguin amb i posin en risc la nostra seguretat», sense esmenar que això suposa una vulneració sistemàtica de les lleis no sols en matèria de drets laborals sinó també de seguretat viària.
El càrtel ha estat detectat i degudament portat a tribunals per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), però les multes imposades a les dotze empreses són irrisòries en comparació amb els 530 milions d’euros que han cobrat dels fons públics. És clar, al nostre entendre, que l’actuació correcta per part d’un òrgan sancionador hauria de consistir en demanar-li a la justícia que obligui les empreses del càrtel a retornar tots els fons exceptuant la despesa en materials i salaris, adjudicant a més als treballadors la part necessària per a arribar al sou digne.
Faltarà veure si la justícia acaba imposant les multes, cosa que dubtem francament, i si la prohibició de contractar en un futur a les empreses del càrtel que demana la CNMC resulta eficaç davant el frau en qüestió.
No ens cansem de repetir el mateix: amb plantilles organitzades i dotades de coneixement i eines de lluita construïm els dics per a frenar aquests desastres. Recorda afiliar-te als sindicats combatius.
Enllaç a la nota de premsa de la CNMC:
https://www.cnmc.es/prensa/multa-cartel-conservacion-explotacion-carreteras-cnmc-202108201
